Els historiadors Rafael Aracil (Alcoi, 1940) i Joan Villarroya (Badalona, 1953), catedràtics d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i membres del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) signen el primer llibre que recull les més de 1.300 víctimes dels bombardeigs al País Valencià durant la Guerra Civil. L'obra, que porta per títol "El País Valencià sota les bombes (1936-1939)", ha estat publicada per la Universitat de València.
El País Valencià va ser un objectiu prioritari pels responsables de l'aviació franquista, italiana i alemanya des dels primers mesos de la guerra. A través dels ports valencians arribava l'ajut militar enviat per la Unió Soviètica i per les vies fèrries es transportava la majoria d'aquest ajut cap a Madrid. Aquests són els motius que expliquen els primers bombardeigs, que més endavant es van intensificar.A més dels objectius purament estratègics, l'exèrcit franquista tenia una altra motivació: provocar el terror a la rereguarda per aconseguir desmoralitzar la població i els soldats que lluitaven al front, fins i tot quan la guerra arribava a la seva fi. En total, van ser 637 dies de bombardeigs de 992 que va durar el conflicte bèl·lic.
Ara, i després d'anys d'investigació en els registres civils, Publicacions de la Universitat de València treu a la llum un estudi, elaborat pels historiadors Rafael Aracil i Joan Villarroya, que constitueix la primera síntesis històrica sobre els bombardeigs que va patir el País Valencià durant la Guerra Civil. L'obra destaca pel fet que aquesta és la primera vegada que es reuneixen els noms i cognoms de més de 1.300 víctimes mortals que van ocasionar els atacs de l'aviació feixista, tot i que se n'han comptabilitzat 1.850.
No hay comentarios:
Publicar un comentario