sábado, 11 de septiembre de 2010

Caamaño sobre la anulación de la sentencia de Companys

De: Directe.cat
Caamaño no veu necessari anul·lar el judici de Companys
ERC proposa que la Llei de la memòria històrica declari nul·les les sentències il·legítimes

El ministre espanyol de Justícia, Francisco Caamaño, ha assegurat que la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, 'està privada de tot efecte jurídic' des de l'entrada en vigor de la Llei de memòria històrica. Segons Caamaño, aquest és l'efecte principal de la llei, perquè 'il·legítim és més que nul'. Des d'ERC reclamaven la nul·litat del judici a Companys i han emplaçat al ministre a incloure que les sentències il·legítimes siguin nul·les de ple dret a l'article 3 de la Llei de memòria històrica. Dimarts vinent el Congrés votarà una moció en aquest sentit, que per ERC serà 'la prova del cotó' sobre la voluntat del Ministeri de reparar la memòria de Companys

Aquest dimecres el diputat d'ERC, Joan Tardà, ha interpel·lat el ministre de Justícia, Francisco Caamaño sobre el reconeixement de la nul·litat de la sentència del Tribunal Militar que va condemnar a mort el president Lluís Companys.

El ministre de Justícia ha assegurat que la Llei de memòria històrica aprovada l'any 2007 inclou 'una clàusula de derogació expressa' de les sentències que va dictar el franquisme. Per això 'la conseqüència jurídica directa porta a que aquells òrgans i tribunals que van dictar sentències i resolucions, no només estiguin privades de tot sentit jurídic, sinó que es considera que van ser dictades il·legítimament'.

En el cas de Lluís Companys, ha explicat Caamaño, 'concorren' tots els suposats que inclou la llei. És a dir, la llei de responsabilitats polítiques de l'any 30 ha estat expressament derogada, el consell de guerra ha estat 'expressament' declarat il·legítim, 'com il·legítimes són les sentències i els resolucions' que van dictar aquells tribunals.

Sobre la discussió que han mantingut el diputat Tardà i el ministre sobre la il·legitimitat o la nul·litat de la sentència de Companys, el ministre ha defensat que 'la il·legitimitat té un plus de sanció davant l'anul·lació, que suposa que és repudiable perquè violenta l'essència de l'estat democràtic'.

ERC vol recollir-ho a Llei

El diputat d'ERC, Joan Tardà, creu que si la situació de reparació de la memòria de Companys és tal com diu el ministre, aquest 'no tindrà cap problema' en acceptar que a l'article tres de la Llei de memòria històrica s'afegeixi que les sentències que són il·legítimes siguin nul·les de ple dret. 'Aquesta és la prova del cotó', segons Tardà, per veure el compromís del govern espanyol. La prova es materialitzarà la setmana vinent durant el ple del Congrés quan es debati la moció conseqüència d'aquesta interpel·lació i el PSOE hagi de votar i pronunciar-e en aquest sentit.

Tardà s'ha preguntat perquè 'alguns sí i d'altres no'. 'Qui va col·laborar amb el franquisme ara és cap d'Estat, ha tingut una altra oportunitat, que ara se li nega a Lluis Companys, l'únic president democràtic afusellat pel franquisme i acusat, encara ara, de rebel·lió'.

'No es donen compte que amb aquestes contradiccions, que ja es coneixen com el model espanyol d'impunitat, estem fent molt mal servei a les generacions presents i futures', s'ha preguntat Tardà lamentant la situació. Tot plegat, pensa Tardà, crea un 'embolic' que no permet reparar la memòria del president màrtir.
Related Posts with Thumbnails